Fum 2




Escales

                                                               A Sant Martí, agarra l'escala i ves a cullir.




Teulada




Fum 1




Bandera florida

És la que Sant Jordi empunya,
bandera de color blanc,
 és l'escut de Catalunya,
                                    les Quatres barres de sang. 

                        "L'escut de Catalunya" (Bori i Fontestà) 
Flors-bandera catalana




Bandera catalana




Un núvol blanc

Senzillament se’n va la vida, i arriba 
com un cabdell que el vent desfila, i fina. 
Som actors a voltes, 
espectadors a voltes, 
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper. 


Serenament quan ve l’onada, acaba, 
i potser, en el deixar-se vèncer, comença. 
La platja enamorada 
no sap l’espera llarga 
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s. 


Així només, em deixo que tu em deixis; 
només així, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanca... 


Sovint és quan el sol declina que el mires. 
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes. 
Arribem tard a voltes 
sense saber que a voltes 
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que... 


Només així, em deixo que tu em deixis; 
així només, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc...


"Un núvol blanc" (Lluís Llach)

Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.


Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.


Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...


Aquelles nits de Sant Joan...


Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.


I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els "nanos" collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.


Aquesta nit de Sant Joan...


Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.


Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan 


"Per Sant Joan" (Joan Manel Serrat)

Graffitti




Cames i peus

Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada