Gaspatxo

Gaspatxo

Aquesta és una recepta contra la calor i molt refrescant, i ara a l'estiu és perfecte per fer-nos passar la set. Per tant, apuntem els ingredients i les quantitats, i...comencem!





Primer de tot cal dir que és important respectar la proporció de les hortalisses que hi posem...aquest n'és el secret.

Ingredients

120 g de pebrot verd (l’italià allargat)
45 g de pebrot vermell
500 g de tomàquet madur
16 g de sal
1 dent d’all
150 g de cogombre
320 ml d’aigua mineral
40 ml de vinagre
130 ml d’oli d’oliva
80 g de molla de pa sec
20 g de ceba


Procediment

Triturem tots els ingredients amb la batedora o robot i qui vulgui ho pot passar per un colador xinès per donar-li una textura molt més fina.
El servirem ben fred amb trossets de pa fregit, pebrot, cogombre, ceba i tomàquet, perquè el comensal s'ho pugui servir al seu gust.

Truc!: per tal que quan ho deixem reposar no quedin els ingredients a dalt de tot i la resta a baix, o sigui, que no quedi ben lligat, jo agafo l'all, el vinagre, l'oli d'oliva i la molla de pa sec remullat i ho trituro tot fins a obtenir una pasta fina, i ho vaig afegint poc a poc a les hortalisses mentres les vaig triturant amb la batedora (igual com si féssim all i oli a ma mentres afegim poc a poc l'oli).




BON PROFIT! 


"Nachos amb guacamole"


"Nachos amb guacamole"

Ingredients: 1 bossa de "Nachos", 1 alvocat, 1 tomàquet, 1/2 ceba i el suc de 1/2 llimona



Procediment : primerament s'obre l'alvocat (en aquest video  podreu veure com es pot fer d'una forma ben fàcil); després treieu la "carn" amb una cullereta; seguidament renteu bé el tomàquet i el talleu a trossos; piqueu la ceba i finalment exprimiu la mitja llimona. Ho possem tot al got de la batedora amb una mica de sal, ho piquem i per acabar agafem els "nachos", els repartim en un plat amb el "guacamole" al mig  i...llestos!

Si voleu una recepta alternativa de "guacamole", us deixo aquest enllaç d'un blog culinar molt interessant: "Cocina Casera" http://www.cocina-casera.com/2012/02/guacamole-receta-mexicana-paso-paso.html  





BON PROFIT!

Calamars amb ceba

Calamars amb ceba

Aquesta és una recepta molt fàcil de fer, amb pocs ingredients i barateta. M'he inspirat en la recepta que va penjar la Magda el febrer d'enguany en el seu bloc Totaltupper.  El secret és comprar uns bon calamars, que siguin una mica gruixuts i deixar-ho coure una bona estona perquè quedin ben tous.

Ingredients:

1 kg de calamars a rodanxes
2 o 3 cebes de Figueres
vi blanc
un rajolí d'oli
sal

La recepta original no porta cúrcuma, però jo n'hi he afegit per donar-li un toc de color.

Procediment

Si hem comprat els calamars sencers, els netegem bé i els tallem a rodanxes.


Tallem les cebes i les posem a sofregir a foc molt baix per tal que quedin ben caramelitzades





Quan la ceba estigui al punt, hi afegim els calamars, un got d'aigua calenta i un altre de vi blanc, un polsim de sal i ho deixem coure uns 20-25 minuts fins que estiguin  ben tous.







Visiteu el Totaltupper, allà hi trobareu la recepta original i moltes d'altres:

http://totaltupper.wordpress.com/2012/02/18/calamars-amb-ceba-2/

Bon profit!





Carpaccio de tomàquet, parmesà i salsa pesto


                               





Aquesta amanida de tomàquets és un aperitiu tradicional típicament italià.

Ingredients per a 4 persones:

6 tomàquets grans
1 cunya de parmesà
2 grans d'all
15 grams d'alfàbrega fresca
40 grams de pinyons
125 grams d'oli d'oliva
sal i pebre negre
tomàquets xerry per decorar










Preparació:

Per a preparar el carpaccio hem d'utilitzar un ganivet afilat o una mandolina. Netegem molt bé els tomàquets, els tallem i els col.loquem en un plat a part. Tallem unes làmines molt fines de parmesà amb un pelapatates i també reservem en un plat a part. Vigilem amb la sal, ja que el parmesà és de gust fort i força salat. En un morter hi piquem l'alfàbrega, l'all, els pinyons i 50 grams de parmesà (no ha d'estar molt picat així hi trobarem trocets). Hi agreguem sal i pebre al gust i per últim barregem amb oli d'oliva.
Col.loquem les làmines de tomàquet al plat, a sobre hi posem la salsa pesto i les làmines de parmesà, decorem amb un parell de tomàquets xerry i la resta de salsa pesto la posem en un bol per si algú se n'hi vol posar més. Servim a temperatura ambient.


BON PROFIT!!! 

Menú infantil divertit: espaguetis amb frankfurts


Espaguetis amb frankfurts


Aquesta és una recepta divertida per als més petits. És ben fàcil de fer, i només calen  tres ingredients:  frankfurts, espaguetis i salsa de tomàquet. 



Hem de comprar uns frankfurts gruixuts, així hi podem enfilar la quantitat d'espaguetis que volem. Els tallem a trossos (d'uns 2 cm. d'amplada) i fem l'enfilada procurant que no es trenquin. Un cop ho tenim fet, ja ho podem afegir a l'aigua que previament hem posat a bullir amb una mica de sal. Cal dir que els frankfurts queden bullits, per tant qui vulgui, i abans de fer cap enfilada, els podeu passar per la paella i després seguir amb el procediment anterior. Passats 7-8 minuts ja estaran fets. Jo hi he afegit tomàquet de pot, però sempre podeu fer un sofregit de tomàquet amb ceba o qualsevol altra salsa que us agradi.




Bon profit!

Amanida de taronja i bacallà


Les amanides estan plenes de vitamines, són nutritives i adequades per a tot tipus de persones sempre que no ens passem amb la quantitat d'oli i la sal. Són la base de la dieta mediterrània i el seu consum habitual ajuda a reduir el risc de moltes malalties. Pots acompanyar qualssevol plat que et proposis amb una amanida, i fins i tot convertir-la en un plat únic molt variat. Si t'ho proposes, pots arribar a menjar una amanida diària sense arribar a avorrir-te. Amanida de pasta, arròs, enciam, carn, peix...les possibilitats són infinites.

Amanida de taronja i bacallà




Les taronges d'aquesta amanida són de Xerta. Xerta té tota  l'abundància d'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims, però, encara que sembli una paradoxa, part de l'horta de Xerta també és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts.
En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües, Pere el Cerimoniós donà sentència favorable a Xerta, l'any 1398, la raó era perquè l'ús venia de temps immemorial. Aquesta aigua rega unes 172 hectàrees de terra dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix.
Les terres de regadiu que caracteritzen l'horta xertolina, remullades per l'aigua del riu Ebre, contribueixen a conrear una varietat de taronges i de mandarines d'un sabor sublim i amb una quantitat de suc envejada pels pagesos de la resta de la comarques de l'Ebre. A més a més, el pagès de Xerta no és gaire amant dels adobs artificials i utilitza encara adobs animals per millorar el fruit; d'altra banda, l'aigua de l'Ebre és molt rica en nutrients.
En definitiva, Xerta té les taronges més bones de la zona. I això ho saben els milers de consumidors d'aquest fruit que es desplacen fins a Xerta a comprar-ne.
Els productors del poble opten per col·locar les seves parades al costat de la carretera per facilitar l'accés dels visitants per poder comprar aquestes taronges tan apreciades. La carretera C-12 passa per Xerta i conseqüentment una gran quantitat d'estiuejants que van cap a la costa (Salou, el delta de l'Ebre, Peñíscola) passen per aquesta població (sobre tot en les dates de Setmana Santa) i s'aturen per comprar "sacs i sacs" de la  taronja.    


                                           

Ingredients per a 4 persones

1 cebeta tendra tallada a tires fines
100 dl d'oli d'oliva verge
6 làmines fines de bacallà dessalat
4 taronges
sal al gust


Preparació per l'amanida 

1. Posem en un colador la cebeta i la passem per aigua freda per evitar que estigui molt forta de gust
2. Disposem els grills de taronja en el plat formant una flor i alternant-les amb rodanxes de ceba. En el centre de la flor hi posarem el bacallà
3. Decorem amb la pell de taronja i unes fulles de julivert o alfàbrega
4. Amanim amb l'oli d'oliva verge i la sal




BON PROFIT! 

Batut de maduixes


Batut de maduixes



Ingredients:

300 ml de llet (en el meu cas, de soja)
3 o 4 maduixes 
una cullerada petita de sucre
un polsim de canyella





                                   S'agafen tots els ingredients i cap al "Turmix"
                                        Un cop triturat...ja està llest!









Com sempre,  bo, sa i fàcil de fer!

Bon profit!

Truita de carxofes


Truita de carxofes




Ingredients:  2 carxofes, 4 ous, una mica de llet, sal i oli d'oliva .

Procediment:  es treuen les fulles externes de les carxofes, es netegen de dins i es tallen a làmines fines. Es posen en una paella amb una mica d'oli calent, les salem, i a foc mig-baix les deixem que es daurin. Batem els ous juntament amb la llet (jo l'he agafat de soja que m'agrada molt), hi afegim un polsim de sal i les carxofes un cop siguin fetes, i en una altra paella amb un rajolí d'oli ja podem tirar-ho tot  i cuallar-ho de tal forma que de fora quedi dauradeta i de dins ben toveta.                                              


                                     


...amb molt pocs ingredients, es pot obtenir un resultat ben espectacular...




a mi m'agrada així...ben esponjosa per dins!



BON PROFIT! 

Macarrons amb soja texturitzada


La pasta



Es l'aliment principal dels menjars mundials. Es denomina pasta als aliments preparats amb una masa l'ingredient bàsic del qual és la farina barrejada amb aigua i a la que se li pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou amb aigua bullint. Tot i que qualsevol farina serveix per aquest propòsit, la majoria de les receptes occidentals segueixen la tradició italiana i utilitzen el blat "candeal" (Triticum durum).

La recepta : "Macarrons amb soja texturitzada"











Procediment:

Bullim la pasta amb un xic de sal. En una paella hi ratllem una ceba mitjana, un gran d'all i un parell de tomàquets mitjans, i afegim sal i ho sofregim  durant uns 12 minutets a foc baix. A part, posem la soja texturitzada a remullar. Un cop estovada, li traeim l'aigua i l'afegim al sofregit, i anem remenant durant 5 minuts més.
Un cop passat el temps, hi afegim els macarrons prèviament bullits.
El resultat: fantàstic.


Bon profit!




Vinagreta de coriandre


Coriandre


El coriandre o celiandre (Coriandrum sativum), és una espècie de planta conreada de la família apiàcia. També coneguda vulgarment en català occidental com saliàndria.
Originari de la zona que va del sud-oest d'Asia fins el Àfrica del Nord, és un condiment d'ús comú a la cuina mediterrània, índia, llatinoamericana, xinesa i del sud-est asiàtic
La planta té una olor intensa, els fruits també són aromàtics, amb una olor per ventura més suau.
És una herbàcia anual de fins a 50 cm d'alt. Les fulles no tenen pilositat i presenten una morfologia variable ja que són més menudes a la part de dalt. Les flors s'agrupen en petites umbel·les i els fruits són globulars de 3 a 5 mm de diàmetre.
El conreu és molt senzill, és fa a través de les llavors sembrades a la primavera o la tardor. La planta s'adapta a climes càlids i freds i no necessita gaire aigua.
Es poden menjar les fulles però habitualment només s'usen els fruits que és un dels ingredients del curry a més d'algunes salsitxes alemanyes, cerveses belgues, pans especials, la Coca-cola ( probablement ), etc.





Vinagreta de coriandre




Ingredients per 6 persones

2 ramets de coriandre 
-1 tasseta de vinagre 
-1 cullerada de sucre 
-1 gra d'all 
-1 cullerada de mostassa 
-80 ccs d'oli 

Procediment
Rentar les branquetes de coriandre tallant-li només les arrels. Peleu l'all i afegir-lo dins d'un got per triturar tots els ingredients. Un cop ja triturat, afegir sal al gust. Pot ser usada amb qualsevol classe d'amanida verda.
També es pot fer la vinagreta amb el coriandre sec, com he fet jo.
Que vagi de gust!



Escopinyes al vi blanc

Escopinyes al vi blanc


Aquesta foto és feta per mi, com totes però  aquest cop no he estat jo qui s'ha posat a la cuina!
 La meva germana Tere ha fet "gala" de les seves aptituds culinàries i ens ha cuinat un plat baratet (amb oferta al súper inclosa), sa, bo, fàcil de fer i... que va directe al cervell!


Procediment: agafem les escopinyes i les deixem una estona amb aigua i sal per tal de treure'n la sorra. Un cop treta, les posem en una cassoleta, un raig de llimona i la mateixa pela de la llimona , i tapada la cassola ho fem bullir al vapor fins que s'obrin. A part, agafem una paella amb una mica d'oli d'oliva, i hi sofregim una mica d'all. Un cop daurat, hi posem les escopinyes, un raig de vi blanc i ho deixem un parell de minutets que faci xup-xup. Abans de treure-ho del foc, ho espolvoregem amb una mica de pebre vermell picant. Boníssim!


BON PROFIT!

Maduixes amb iogurt de soja

Maduixes



La recepta:  amb iogurt de soja. Simplement, boníssimes...




Pastís de poma

La poma escollida





Primer de tot, una recepta amb aquesta fruita: pastís de poma.
Com es fa? cal anar al blog de la Magda, al Totaltupper i allà en llegireu la recepta .(facilíssima! només 25 minuts!) Aquest n'és el link:

Bon Profit!!!

I ara, un poema d'en Josep Carner.

La poma escollida

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor.




Pa d'espinacs

Pa d'espinacs



Aquesta és una recepta que vaig decidir fer-la després de veure-la en un vídeo. Vaig trobar que era molt fàcil de fer, i com que tenia tots els ingredients a casa, no m'ho vaig pensar dues vegades i em vaig posar mans a l'obra.
Com es fa? Aquí teniu el link:
http://dimensionvegana.blogspot.com/2011/03/dimension-vegana-receta-pan-nam-de.html











BON PROFIT!



El xampinyó

El xampinyó


Té el capell carnós, bombat i blanquinós, de cama curta, amb anell membranós i d'olor agradable. A la superfície del capell presenta unes rugositats. Les làmines de sota el capell solen ser d'un color marronós grisenc. Al bosc el xampinyó es pot confondre sovint amb el xampinyó silvestre, la diferència és que el silvestre és més gran que no pas l'altre. El xampinyó silvestre és comestible, i per molta gent és de gust millor que el xampinyó comú.
Es reprodueix asexuadament per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials o bé sexualment, per altre tipus d'espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre si.
És un comestible excel·lent, que fins i tot pot menjar-se cru. És molt mal·leable. 
 

L'all

L'all


 Una mica d'història
 Sembla que és una planta originària del sudoest d'Àsia o del sud d'Europa. 
 Es cultiva des de molt antic. Els antics egipcis i grecs ja l'utilitzaven com a 
 planta medicinal. Per exemple Hipócrates ja la receptava per a tumors 
 uterins. 

Propietats nutricionals
L'all és l'hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. Algunes de les propietats més reconegudes són la reducció del colesterol, l'efecte anihipertensiu, la prevenció del càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

L'ús principal de l'all és com a condiment en qualsevol tipus de plat o salsa. Sembla que és convenient xafar-lo i coure'l per aprofitar al màxim les seves propietats. També es consumeix en forma d'all tendre.

Una mica de botànica
És una planta de la família de les liliàcees, el seu nom científic és Allium sativum. És cosina-germana de la ceba i també té produeix un bulb a partir de les reserves acumulades a la base de les fulles. Però el bulb de l'all es diferencia per que es desfà en unes unitats elementals anomenades dents. El nombre de dents per bulb és molt variable, segons la varietat i les condicions ambientals pot ser des de 2-3 fins a 15 o més.

És una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té una duració de dos anys, o sigui, que fins el segon any no fa la flor. Fa unes arrels molt nombroses i curtes, la qual cosa fa que sigui una planta molt ben adaptada al cultiu en l'Horturbà. Per formar el bulb necessita temperatures suaus i una duració del dia llarg.

Varietats
Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor i se solen consumir secs mentre que els rosats es consumeixen més tendres.

Dins d'aquests dos grups hi ha moltes varietats amb diferent duració del cicle i adaptació al clima.

Els alls rosats no es conserven tan bé com els blancs
Com cultivar
La plantació es fa a partir de les dents d'all. Cal tenir en compte que l'all acabat de collir pot tenir latència, o sigui, que trigarà un cert temps a germinar.

És una planta que s'adapta molt bé a diferents climes i que tolera bé el fred de l'hivern. Per la formació del bulb encessita temperatures suaus i no li agrada les temperatures càlides de l'estiu. Per tant se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera.

En els climes molt freds la plantació es fa a finals d'hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener. La recol·lecció es farà a partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec i abans si es volen collir alls tendres.

La separació entre les plantes d'all pot ser molt petita, de l'ordre de 10-20 cm. En el cas de voler collir alls tendres les plantes poden estar més juntes.

Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

Es pot consumir en forma d'all tendre


Malalties i problemes
L'all sol tenir pocs problemes de plagues o malalties. Les larves d'alguna espècie de mosca i d'escarabat poden mejar-se l'all. L'all té un efecte contra insectes, àcars i malalties. Es barreja de l'ordre de 10-20 gr esmicolats en un litre d'aigua, s'hi afegeix sabó i es pulveritza sobre les plantes.


Xorivegans

Xorivegans
 





        

Fer "Xorivegans" ha estat ben fàcil. Aquests xoriços vegans estan fets amb gluten de blat i altres ingredients (res de carn!)...són ben sans i baratets. Un deixo l'enllaç on podreu veure com es fan.
http://dimensionvegana.blogspot.com/2011/05/dimension-vegana-choriveganos.html 

BON PROFIT!